Quin tipus d’exàmens es fan en un estudi d’esterilitat?
La realització d’un estudi d’esterilitat és el primer pas que ha de dur a terme una parella en el moment en què decideix cercar ajuda mèdica per aconseguir un embaràs. Es tracta d’un pas que a vegades és delicat, però és molt important fer-lo en el moment adequat. Els experts aconsellen que es vagi a l’especialista després d’un any de relacions sexuals habituals amb la parella sense cap tipus de protecció anticonceptiva. Si la dona té més de 35 anys, aquest marge de temps es redueix a la meitat, i es recomana fer el pas després de 6 mesos intentant-ho.
En el moment en què la parella decideixi fer el pas i anar a la clínica, el nostre equip d’especialistes realitzarà un estudi diagnòstic per mirar de detectar quina és la causa de l’esterilitat i oferir el tractament més oportú. Aquest estudi també analitzarà els antecedents familiars —per avaluar la possibilitat que existeixi un factor genètic—, l’entorn ambiental i laboral i l’estil de vida que segueixen ambdós membres de la parella.
La presència dels dos integrants de la parella és molt important, ja que és necessari fer l’estudi tant a la dona com a l’home. Els problemes de fertilitat no és quelcom exclusiu d’un gènere o l’altre; hi pot haver alteracions que perjudiquin la capacitat reproductiva en els dos, fins i tot de manera mixta. Això sí, tot i tenir proves comunes, l’home i la dona se sotmeten a exàmens mèdics diferents.
Quins són els primers exàmens?
Els exàmens mèdics que es duen a terme abans d’iniciar un tractament són molt importants per a l’equip mèdic. Amb aquests es pot determinar d’on prové el problema i decidir quin tractament és el més idoni a seguir.
Per augmentar les probabilitats d’èxit, a la nostra clínica cada procés és personalitzat, únic per a cada pacient; és imprescindible realitzar aquestes proves i conèixer el cas de cada parella amb tots els detalls. Així, també podem explicar millor cada pas i resoldre tots els dubtes que puguin sorgir amb més claredat.
Els primers passos, abans de començar les proves mèdiques, són comuns per a l’home i la dona. L’equip de FecunMed realitzarà un informe de la situació personal i familiar de la pacient i de la seva parella. Per fer-lo, necessitarà conèixer els possibles antecedents familiars que puguin generar afectacions genètiques, detalls com la possible exposició ambiental habitual a tòxics (tant a casa com en l’entorn laboral) o estils de vida que puguin perjudicar la capacitat reproductiva, com ara fumar o el consum d’alcohol o de drogues.
A continuació, es durà a terme una anàlisi de sang per conèixer paràmetres com el grup sanguini, la possible presència de malalties infeccioses o la coagulació, entre d’altres.
En aquest punt finalitzen els exàmens comuns. Una vegada obtinguts els resultats, les proves a realitzar són independents per a cada un. Els problemes que poden afectar l’esterilitat en una dona o en un home són totalment diferents, per la qual cosa els procediments per detectar-los també ho han de ser.
Quins exàmens es fan a la dona?
Com ja hem comentat, cada cas és diferent, però hi ha 6 proves que acostumen a ser les més habituals en els exàmens per a les dones. Els ovaris i l’úter centren el focus d’atenció en aquests exàmens, atès que, en el cas que hi hagi un factor femení, el més habitual és que l’afectació es trobi en una de les dues zones.
L’ecografia transvaginal és una de les primeres proves que es duen a terme, ja que ofereix a l’equip mèdic molta informació relacionada amb la morfologia de l’úter i dels ovaris. És una prova que es realitza amb ultrasons, gens invasiva, que permet conèixer orientativament la reserva ovàrica de la pacient i controlar l’evolució de l’endometri i dels ovaris durant el cicle ovàric.
Amb una analítica de sang específica també es poden avaluar dos factors més. D’una banda, amb els valors de l’hormona antimülleriana (AMH) es pot analitzar la quantitat de la reserva ovàrica de la pacient. La determinació dels nivells basals en sang d’altres hormones, com la FSH, LH, estradiol i prolactina, també pot ser molt útil en alguns casos. A més, també es poden detectar anomalies cromosòmiques que dificultin l’embaràs amb un estudi del cariotip.
La histerosalpingografia permet valorar la cavitat uterina i la permeabilitat de les trompes de Fal·lopi. Aquesta prova es fa entre el moment de la finalització del període de la menstruació i l’inici de l’ovulació. S’efectua amb la introducció d’un contrast líquid a través del coll de l’úter que permet visualitzar la permeabilitat d’ambdues trompes. Conèixer l’estat de les trompes de Fal·lopi també és molt important, perquè si tinguessin alguna alteració, com ara una obstrucció, això podria dificultar molt el procés d’embaràs, justificaria l’estat d’esterilitat i ens orientaria cap al tractament més adequat.
El coll de l’úter també és el canal d’accés per realitzar una altra prova, la histeroscòpia. És una prova endoscòpica que, a través d’una càmera molt petita, permet visualitzar amb molta precisió el canal cervical i la zona interior de l’úter, on es desenvolupa l’embrió. És una prova amb la qual es poden detectar possibles causes d’avortaments de repetició o problemes d’implantació embrionària.
L’estat de l’endometri es pot avaluar complementàriament amb una biòpsia de l’endometri. S’extreu mucosa de l’endometri per aspiració i, després d’una anàlisi acurada al laboratori, es podrà detectar qualsevol anomalia o infecció a la zona.
En el cas dels exàmens mèdics que es duen a terme a l’home, l’anàlisi se centra en els espermatozoides. Per tenir una valoració global de la situació (la quantitat, la qualitat i la morfologia), el més habitual és realitzar un seminograma. Al laboratori s’analitza una mostra de semen que s’ha obtingut amb l’ejaculació del pacient en un flascó. Així, es poden treure conclusions en referència a la concentració dels espermatozoides i a la seva mobilitat, i detectar alguna possible alteració en la seva configuració.
És una prova molt senzilla, i fins i tot l’obtenció de la mostra la pot du a terme el pacient a casa seva (si la distància entre el seu domicili i el centre mèdic ho permet), motiu pel qual és de les primeres que es realitzen. Per complementar aquesta prova, en alguns casos es pot fer un test de capacitació, a través del qual s’aïllaran els espermatozoides més vigorosos dels fluids seminals i es quantificaran. Amb el recompte d’espermatozoides mòbils (REM) obtingut, es podrà analitzar quants d’aquests podran ser utilitzats en un procés de reproducció assistida.
Amb una anàlisi de sang específica també es pot valorar el nivell de certes hormones relacionades amb la fertilitat, com la FSH, la LH, la inhibina B o la testosterona, així com també es pot realitzar un examen per detectar infeccions que puguin alterar la qualitat del semen. En aquest segon cas, també es pot obtenir aquesta informació amb un cultiu del semen.
La biòpsia testicular o punció de l’epidídim és una prova que es du a terme en els casos en què no s’han obtingut espermatozoides en l’ejaculació. La seva absència en la mostra no significa que l’home no en generi, sinó que pot ser que tinguin algun impediment per sortir en l’ejaculació. Amb aquesta prova es poden extreure els espermatozoides dels testicles i es poden fer servir per fecundar l’òvul.
Les anomalies cromosòmiques són un altre aspecte a tenir en compte a l’hora d’analitzar les possibles causes de la infertilitat. Es poden analitzar a través d’un cariotip.
Com hem explicat aquí, hi ha una gran varietat de proves que es poden realitzar a la dona i a l’home. Les que hem exposat són les més habituals, tot i que no les úniques. Aquests estudis són molt importants per poder avaluar cada cas i tenir la màxima informació que faciliti la tasca de l’equip mèdic a l’hora d’iniciar un tractament.
Són molts els condicionants que poden derivar en un problema de fertilitat, per la qual cosa és molt important analitzar bé cada cas i, així, poder ser més efectius i aconseguir resultats millors quan finalitzi el procés. La majoria són proves poc o gens invasives, senzilles de realitzar i que aporten una gran quantitat d’informació als especialistes.
Diverses d’aquestes proves es duen a terme en la primera visita de la parella a FecunMed, de manera que l’equip mèdic pot recopilar, ràpidament, molta informació i dictaminar quin tractament pot ser el més efectiu. Així també podem oferir a les nostres pacients iniciar el tractament al més aviat possible i evitar les esperes innecessàries que tan sols generen més nerviosisme en la parella.
¿Cuál es el mejor tratamiento para mi?
Si todavía no sabes qué tratamiento se adapta más a ti,
te animamos a hacer nuestro prediagnóstico online.