Què és la infertilitat?

Com es pot detectar un cas d’infertilitat?

Com hem comentat, el primer pas per poder diagnosticar la infertilitat d’una parella és que ambdós membres vagin a l’especialista. Arribat el moment, és important que ho facin els dos conjuntament, tant per mostrar-se suport mutu com perquè l’equip mèdic els pugui realitzar proves als dos per mirar de detectar on és el problema. Pot coexistir més d’un problema com a causa d’una esterilitat (el 20 % de les parelles estèrils pateix una causa mixta).

Si les dificultats tenen el seu origen en un factor masculí, el més habitual és que provinguin d’una alteració en la qualitat o quantitat d’espermatozoides que es troben en l’ejaculació. Una alteració cromosòmica en l’espermatozoide pot comportar problemes en la posterior evolució de l’embrió. Això es pot detectar de manera eficaç al laboratori amb l’anàlisi d’una mostra de semen.

En els casos en què la dificultat provingui de la dona, el focus d’atenció mèdica se centra en els òvuls, l’úter, un factor genètic o un factor tubari, així com també els nivells hormonals de la dona. Aquest darrer factor, l’hormonal, sovint es pot mirar de resoldre amb un tractament a base de fàrmacs, de manera que es poden corregir alteracions en la capacitat d’ovular.

Què pot causar infertilitat en la dona?

Si el problema s’origina en la dona, com ja hem comentat, l’edat és una variable molt clara en la capacitat de ser mare. A partir dels 35 anys, la capacitat ovàrica de la dona descendeix ràpidament i sense capacitat de recuperació, motiu pel qual és molt important tenir en compte aquest factor.

Més enllà de l’edat, la dona també pot tenir (igual que l’home) problemes per qüestions genètiques. Algunes malalties que afecten l’ovari o l’úter són hereditàries, com ara l’endometriosi, per la qual cosa els problemes per ser mare poden venir predeterminats per incidència familiar. Altres problemes funcionals ovàrics, com la síndrome d’ovari poliquístic, sembla que tenen un fonament hereditari.

Les trompes de Fal·lopi són un altre focus d’atenció en l’estudi bàsic de fertilitat. La seva funció és importantíssima per aconseguir la fecundació de l’òvul en l’inici del procés de l’embaràs. Qualsevol anomalia anatòmica en aquestes estructures, com ara obstruccions, pot comportar esterilitat. Entre el 20 i el 30 % dels problemes d’esterilitat tenen el seu origen en lesions de les trompes de Fal·lopi.

Què pot causar infertilitat en l’home?

Si el problema prové de l’home, més enllà d’un cas de poca quantitat o qualitat dels espermatozoides, que ja hem comentat abans, hi ha molts altres factors que poden influir en la fertilitat masculina. El factor genètic, en aquest cas, també té la seva importància. Hi ha diverses malalties hereditàries que poden afectar directament la capacitat fèrtil de l’home, com les síndromes de Klinefelter, de Kallmann o de Kartagener, la fibrosi quística o la fragmentació de l’ADN.

Hi ha altres malalties que també poden provocar infertilitat en l’home, com per exemple la diabetis, problemes associats amb el varicocele (engrandiment de les venes de la zona dels testicles), una insuficiència hepàtica o renal greu, trastorns cardiovasculars o alteracions relacionades amb les tiroides.

També hi ha alguns tractaments mèdics que poden perjudicar irreversiblement la qualitat del semen. En aquests casos, abans d’iniciar el procés, s’acostuma a recomanar a l’home que congeli una mostra de semen per poder minimitzar les conseqüències derivades del tractament. Sotmetre’s a un procés de quimioteràpia és el tractament més comú que pot tenir efectes secundaris, però també poden tenir aquestes conseqüències altres medicaments no oncològics. Entre les intervencions mèdiques quirúrgiques que comporten la impossibilitat d’una gestació, trobem la vasectomia. La finalitat d’aquesta intervenció és clarament anticonceptiva, però si el baró desitja nova descendència, evidentment comportarà problemes per ser pare, atès que la seva reversió no és una intervenció senzilla. No obstant això, actualment tenim recursos perquè s’aconsegueixi un embaràs amb espermatozoides de barons que s’han fet la vasectomia.

A més, en el cas de l’home, una alteració hormonal, factors ambientals o hàbits personals (com ara viure una situació d’estrès, el tabac, l’alcohol o consumir drogues) també poden alterar la seva capacitat fèrtil.

Com afrontar un diagnòstic d’infertilitat?

En el moment de rebre la notícia d’un diagnòstic d’infertilitat, és molt important que ambdós membres de la parella sentin que poden comptar amb l’altre. A partir d’aquest moment, s’inicia un procés molt personal en el qual hauran d’aprendre, pas a pas, com fer front a cada fase del procés.

A més, com hem dit abans, el primer pas és que ambdós se sotmetin a diferents proves per poder dictaminar d’on ve el problema de fertilitat, per la qual cosa, des del primer moment, hauran d’anar de la mà per avançar conjuntament.

Rebre una notícia com aquesta sovint és complicat de gestionar. Les preguntes es multipliquen a l’interior de cada persona, però cal tenir clar que no s’han de cercar culpables dins de la parella. Com hem comentat més amunt, les causes acostumen a venir per factors difícilment controlables per la persona afectada; per això, en l’única cosa que cal pensar és a cercar la manera d’intentar eludir els inconvenients que han sorgit en el camí.

Hi ha casos en què el suport psicològic d’un especialista pot ajudar molt la parella. És per aquest motiu que a FecunMed oferim un servei de suport psicològic amb una especialista a les nostres pacients des del moment en què inicien el tractament. A banda de millorar l’acceptació de la situació, aquest suport també pot ajudar la parella a normalitzar-la en el seu entorn, quelcom molt important per dur de la millor manera el procés.

Per a una parella que inicia el projecte de formar una família, saber que no el poden aconseguir de manera natural suposa un trastorn. Tot i això, és una situació molt més habitual del que ens pensem. S’estima que més d’un 15 % de la població mundial té algun problema de fertilitat, percentatge que ha anat creixent de manera contínua els darrers anys.

A més, encara que popularment es cregui que la infertilitat és un problema principalment de la dona, entre les parelles amb problemes de fertilitat s’ha detectat que en un 35 % dels casos es deu a un factor femení, un altre 35 % es deu a un factor masculí i en el 30 % de casos restant el problema es detecta en la dona i en l’home. És per això que sempre es remarca la importància d’anar a l’especialista conjuntament, per realitzar una avaluació de la salut reproductiva d’ambdós.

De la mateixa manera que hem vist que les causes que provoquen problemes de fertilitat poden ser diverses, també és cert que, amb els avenços mèdics dels darrers anys, actualment hi ha moltes opcions per cercar el camí cap a la maternitat. Aquesta varietat permet a l’equip mèdic oferir una opció molt personalitzada a cada pacient. Realitzar un estudi de cada cas en profunditat és molt important per poder dictaminar el tractament més apropiat.