Com funciona la donació d’òvuls i de semen?
La donació d’òvuls i de semen és permesa a Espanya i es regeix per la Llei 14/2006 de reproducció assistida, que regula qui es pot beneficiar d’una donació d’òvuls i especifica com ha de ser el procés, tant per a la persona donant com per a la receptora.
En aquest sentit, qualsevol dona a partir dels 18 anys pot intentar ser mare amb els òvuls d’una altra dona, sigui quina sigui la seva orientació sexual o el seu estat civil. Aquest detall ofereix a les dones homosexuals i solteres poder recórrer a aquesta opció per ser mares, no com en altres països, on aquesta possibilitat és molt més restrictiva. Aquestes condicions més globals han situat Espanya com a país líder en el camp de la donació.
A més, la llei dictamina que la donació ha de ser anònima, altruista i voluntària, per la qual cosa la confidencialitat entre la donant i la receptora és absoluta, i sempre serà així. Aquesta confidencialitat no és present en tots els països, però no cal patir per un canvi de llei retroactiu, atès que, en el cas que en un futur es modifiqui algun detall relacionat amb aquesta confidencialitat, sempre començarà a ser efectiu a partir del moment de l’aprovació.
L’elecció de la donant per a cada cas és responsabilitat del centre, que es basarà en uns paràmetres d’idoneïtat i cercarà la coincidència de característiques fenotípiques entre la receptora i la donant i/o el donant. També s’avaluen possibles alteracions genètiques que puguin ser incompatibles amb el semen de la parella, en cas de tenir-ne, o del donant de semen. La llei no permet que la pacient esculli la donant o el donant, de manera que la idoneïtat mèdica és la que es prioritza en la selecció.
El nostre equip d’experts està disponible per a qualsevol consulta de les nostres pacients i per resoldre qualsevol dubte particular que pugui sorgir en els moments previs a l’inici d’un tractament amb donació.
Quin perfil de dones necessiten optar a la donació d’òvuls?
Aquest és un dels primers dubtes quan, després de les proves diagnòstiques que es realitzen a la dona, es dictamina que hi ha un factor femení ovàric que dificulta aconseguir l’embaràs. Quan una dona decideix ser mare, els seus plans no inclouen haver de recórrer a una donant, però, tot i això, avui hi ha diversos factors que fan cada vegada més habitual la necessitat d’una donació d’òvuls.
El principal factor que determina la necessitat d’optar a rebre una donació d’òvuls és l’edat. Les dones afectades per menopausa primerenca (abans dels 40 anys), en edat menopàusica o amb una qualitat baixa de la reserva ovàrica són els perfils que poden acabar optant per la donació d’òvuls. Cal no oblidar que, a partir dels 35 anys, la reserva ovàrica de la dona descendeix de manera important, tant en quantitat com en qualitat. Els desordres de la qualitat dels òvuls, pel pas del temps o per l’efecte de malalties (com l’endometriosi), acostumen a ser el principal motiu per recórrer a un programa d’ovodonació.
La genètica també pot orientar la dona cap a la necessitat d’una donació. Una alteració genètica pot ser causa d’avortaments de repetició o que els òvuls mateixos no siguin aptes per ser fecundats per possibles problemes futurs amb el nadó.
Una fallada ovàrica primària (habitualment causada per una alteració numèrica o estructural dels cromosomes), una resposta baixa a l’estimulació necessària per realitzar un tractament de fecundació in vitro o un resultat negatiu en 3-4 processos de FIV també són senyals que orienten els especialistes a aconsellar la pacient l’opció de recórrer a la donació d’òvuls.
Com funciona el procés de selecció de donant d’òvuls?
A FecunMed seleccionem les nostres donants entre dones sanes, tant físicament com psíquicament, i amb edats entre 18 i 35 anys. Aquestes dones venen a la clínica de manera desinteressada i anònima. Hi ha dones que es converteixen en donants una vegada han estat mares i han experimentat el que és viure un embaràs amb anterioritat, i desitgen ajudar una dona que no ho pot aconseguir. Haver viscut de prop un cas d’infertilitat (ja sigui a través d’una amiga o un familiar) també és una raó que anima les nostres donants a fer el pas.
Quan una dona ve a nosaltres per convertir-se en donant ha de presentar un estudi negatiu de malalties de transmissió sexual (ETS) i tampoc no ha de tenir antecedents de malalties de transmissió genètica.
Quan ja s’ha convertit en donant i els seus òvuls estan esperant una pacient que els pugui necessitar, els seleccionem cercant certes característiques concordants entre la receptora i la donant. Ens fixem en els seus fenotips i en certes característiques físiques que obtenim de la documentació que tenim de cada donant.
A més, gràcies als avenços disponibles, a FecunMed comptem amb tests genètics que ens permeten minimitzar el risc de transmissió de malalties genètiques al futur nadó en el moment d’assignar l’òvul per fecundar-lo amb el semen de la parella, en cas que n’hi hagi, o del donant, en cas de necessitar-lo.
Com funciona el procés de selecció del donant de semen?
En el cas de la donació de semen, el donant té un límit d’edat molt diferent. Un home pot ser donant a partir dels 18 anys i fins als 55 anys d’edat, segons la normativa; això no obstant, a FecunMed, els nostres donants tenen menys de 35 anys. En el cas masculí, l’edat no apressa igual que en la dona, tot i que qui es vulgui convertir en donant de semen també s’ha de sotmetre a diferents proves per avaluar-ne la idoneïtat.
El primer que cal analitzar són els resultats d’un seminograma. Amb aquesta senzilla prova es pot observar la qualitat espermàtica de l’home —la mobilitat, la concentració i la morfologia dels espermatozoides. Aquests valors són bàsics per saber si la persona que vol donar el seu semen compta amb uns espermatozoides que després podran fecundar un òvul sense problemes.
Igual que les donants d’òvuls, els homes també s’hauran de sotmetre a una avaluació psicològica i garantir l’absència de malalties genètiques respecte a ells mateixos i a la seva família.
També es realitzaran estudis sanguinis per descartar qualsevol serologia, un estudi de fibrosi quística i un cariotip per analitzar el contingut cromosòmic. Després de mig any de l’obtenció i posterior congelació de la mostra, el donant tornarà a passar pel mateix procés de proves per poder descartar una infecció latent en el moment de l’obtenció de la mostra.
Una anàlisi genètica directa dels espermatozoides del semen també és una prova molt útil en els casos en què se sospiti un factor citogenètic. Aquesta anàlisi es du a terme examinant seqüències específiques d’ADN en els espermatozoides, a través d’una tècnica coneguda amb les sigles FISH (hibridació fluorescent in situ), així com també es pot estudiar la integritat de l’ADN espermàtic, a través de tests de fragmentació de la seva cadena.
Com es programa el dia de la transferència, després de l’ovodonació?
Una vegada l’òvul de la donant s’ha fecundat amb el semen de la parella (o d’un donant) i l’embrió ha evolucionat correctament durant un període d’entre 3 dies (estat de cèl·lula) i 5 dies (estat de blastocist), arriba el moment de transferir-lo. La transferència s’acostuma a realitzar entre 15 i 45 dies després de l’inici del tractament, i aquest període es pot allargar fins als 60 dies.
Abans de la transferència s’estudien els embrions disponibles i es valora si són aptes o no per a la transferència. Aquesta decisió la pren l’equip de biòlegs de FecunMed analitzant certs aspectes de cada un d’ells. Es té en compte el nombre de cèl·lules (així com la seva mida i simetria), una possible fragmentació i la correcta expansió del blastocist.
Habitualment, el nostre equip mèdic opta per transferir un únic embrió apte. La legislació espanyola preveu la transferència de fins a tres embrions aptes a la vegada, però limitant-ho a un únic embrió es minimitza el risc d’un embaràs múltiple i les possibles complicacions consegüents durant l’embaràs i el part.
Un part múltiple augmenta les possibilitats del naixement prematur dels nadons, amb el risc que això comporta, i també incrementa la probabilitat que la mare pateixi hipertensió o diabetis gestacional, entre altres complicacions. La seguretat del futur nadó i la de la mare són la nostra prioritat.
A FecunMed comptem amb una àmplia cartera de donants per poder trobar la més idònia per a cada una de les nostres pacients. Ens agrada estar al costat de les nostres pacients durant tot el procés, i sabem com d’important és una bona selecció de donant, per la qual cosa considerem crucial el procés de captació. Les nostres donants són les que poden fer possible el somni de ser mares de les nostres pacients, i per això també les cuidem i acompanyem.
El nostre equip es troba a l’avantguarda de la investigació i compta amb la darrera tecnologia del sector per poder afrontar cada cas amb les màximes garanties possibles.
Un dels motius que pot fer que hi hagi una dificultat per concebre de la dona per l’absència d’òvuls aptes és l’edat. En aquest cas, cada dia més habitual per l’estil de vida que ha adoptat la nostra societat, hi ha una solució preventiva, que és la congelació i preservació d’òvuls propis, acció que es recomana fer abans dels 35 anys a totes les dones que decideixen prorrogar el projecte de la maternitat.
¿Cuál es el mejor tratamiento para mi?
Si todavía no sabes qué tratamiento se adapta más a ti,
te animamos a hacer nuestro prediagnóstico online.